Bilatzailea

Euskera 2022

Euskera 2022 (ikerketa zenbakia)

  • Egilea: Euskaltzaindia
  • Bilduma: Euskera aldizkaria
  • ISBN: ISSN (0210-1564)
  • Editorea: Euskaltzaindia
  • Argitaratze urtea: 2022-12
  • 16 x 23 cm; 200 or.; azal arrunta
  • Hizkuntza: euskara

19,00€ 20,00€

Paperean erosi

Sinopsia

Ikerketa zenbakian Akademiaren jakintza-esparruko ikerketak argitaratzen dira: literatura, soziolinguistika, onomastika eta exonomastika, gramatika, lexikografia, dialektologia, bidegileen biografiak eta abar. Zenbaki honetan egile hauek idazten dute: Jon Altuna, Jon Artza, Garbiñe Bereziartua, Mari Mar Boillos, Mikel Gartziarena, Peio Jorajuria, Gema Lasarte, Andrea Perales, Xabier Renteria eta Ana Toledo.

Aurkibidea

11 Eleaniztasuna eta euskara: hegoaldeko haur eta lehen hezkuntza irakasleen usteak eta jarrerak Gartziarena, Mikel; Altuna, Jon

Laburpena: Ikerlanaren helburua da Hegoaldeko Haur eta Lehen Hezkuntza irakasleek euskara, gaztelania, ingeles eta frantsesarekiko usteak neurtzea honako bost alorretan: bat, norberaren hizkuntza-mailan; bi, hizkuntza bakoitzari emaniko garrantzian; hiru, hizkuntza horiek ikasteko zailtasunean; lau, ikerketan baliatutako galdetegiko hizkuntza-hautaketan, eta bost,hizkuntza-hautaketa horren arrazoian. Emaitzek irakasleen hizkuntza-usteak eta -jarrerak sakonago ezagutzea ahalbidetuko dute.
Gako-hitzak: eleaniztasuna, irakasleen usteak, Haur eta Lehen hezkuntzako irakasleak, hizkuntza minorizatua, hezkuntza eleaniztuna.
Resumen: El objetivo del estudio es analizar las creencias del profesorado de Educación Infantil y Primaria del País Vasco peninsular hacia el euskera, el castellano, el inglés y el francés en cinco áreas: una, su propio nivel lingüístico; dos, en la importancia dada a cada idioma; tres, en la dificultad de aprender estos idiomas; cuatro, en las opciones de idioma del cuestionario utilizado en la investigación, y cinco, en el motivo de esa elección de idioma. Los resultados permitirán una comprensión más profunda de las creencias y actitudes lingüísticas de los profesores.
Palabras clave: multilingüismo, creencias del profesorado, profesorado de educación infantil y primaria, lengua minorizada, educación multilingüe.
Résumé: L´objectif de cette recherche est d´analyser les croyances des enseignants du primaire au Pays Basque Sud vis-à-vis du basque, de l´espagnol, de l´anglais et du français dans cinq domaines : un, son niveau linguistique, deux, l´importance accordée à chaque langue, trois, la difficulté d´apprentissage de ces langues, quatre, les choix de langue du questionnaire utilisé pour la recherche, et cinq, motif du choix de la langue. Les résultats permettront une compréhension plus profonde des croyances et des comportements linguistiques des professeurs.
Mots-clés: plurilinguisme, croyances des professeurs du primaire, langue minoritaire, éducation plurilingue.
Abstract: The aim of this study is to discover Pre-primary and Primary Education teachers´ beliefs toward the Basque, Spanish, English and French in the South of the Basque Country (Hegoalde) about these five aspects. One, the language level; two, the relevance given to the languages; three, the difficulty to learn the languages; four, the language chosen to complete the survey; five, the reason for choosing the language. Findings in this paper give insight about the beliefs and attitudes towards these languages.
Keywords: multilingualism, teachers´ beliefs, in-service teachers, minority language, multilingual education.

33 Euskara, hizkuntza akademikoa: laburpenen sistematizazioa helburu Bereziartua Etxeberria, Garbiñe; Boillos Pereira, Mari Mar

Laburpena: Ingelesa hizkuntza hegemonikoa bihurtu da inpaktu handiko argitalpen zientifikoetan, eta hizkuntza gutxituak itzaletan gelditu dira. Eragin hori nabarmenagoa da ibilbide akademiko laburra daukaten eta diskurtsoaren ezaugarriak oraindik definituta ez dauzkaten euskararen gisako hizkuntza gutxituen kasuan. Lan honetan, artikulu zientifikoen laburpenen ezaugarriak aztertzen dira. Horretarako, ikerketa misto bat egiten da, non Swalesen mugimenduen teoria (1990) eta hizkuntza-azterketa bat aplikatzen diren. Emaitzen arabera, oro har ez dago homogeneotasunik, baina ezaugarri zehatz batzuetan joera batzuk identifikatu dira. Emaitza horiei esker, euskara zientziaren hedapenerako hizkuntza gisa instituzionalizatzeko erronka berriak identifika daitezke.
Gako-hitzak: idazketa akademikoa, alfabetatzea, hizkuntza minorizatuak, Giza Zientziak.
Resumen: El inglés se ha convertido en una lengua hegemónica en las publicaciones científicas de gran impacto y las lenguas minoritarias han quedado eclipsadas. Esta influencia es más acusada en el caso de lenguas minoritarias como el euskera, que tienen una corta trayectoria académica y cuyas características discursivas aún no han sido definidas. Este trabajo examina las características de los resúmenes de artículos científicos. Para ello, se realiza un estudiomixto en el que se aplica la teoría del movimiento de Swales (1990) y un estudio lingüístico. Los resultados muestran que no existe una homogeneidad general, pero se han identificado ciertas tendencias en algunas características específicas. Estos resultados identifican nuevos retos para la institucionalización del euskera como lengua de divulgación científica.
Palabras clave: escritura académica, alfabetización, lenguas minoritarias, Humanidades.
Résumé: L´anglais est devenu une langue hégémonique dans le domaine des publications scientifiques de grand impact et les langues minorisées sont restées dans l´ombre. Cette influence est encore plus forte dans le cas des langues minorisées comme le basque, qui ont une faible portée académique et dont les caractéristiques du discours ne sont pas encore définies. Ce travail étudie les caractéristiques des résumés d´articles scientifiques. Une étude mixte a donc été réalisée en appliquant la théorie du mouvement de Swales (1990) et une étude linguistique. Les résultats montrent qu´on ne constate pas d´homogénéité mais qu´ont été identifiées des tendances dans quelques caractéristiques spécifiques. Ces résultats permettent d´identifier de nouveaux défis pour l´institutionalisation de la langue basque comme langue de diffusion scientifique.
Mots-clés: graphie académique, alphabétisation, langues minorisées, Sciences Sociales.
Abstract: English has become the hegemonic language of prestigious scientific publications and minority languages have been relegated to the shadows. In order for them to achieve a status in the academic field, it is recommended a systematization of the characteristics of the discursive genres for the dissemination of knowledge. This study analyzes the characteristics of abstracts. It is a mixed study based on Swales´ movements theory (1990) and a study of the linguistic features. The results show that, in general, there is no homogeneity, although some trends have been identified. These results help to identify new challenges in the institutionalization of Basque as a language for scientific dissemination.
Keywords: academic writing, literacy, minority languages, Humanities.

63 Irakurle klub feministak: literatura kritika feminista eta kolektiboaren erakusleiho Lasarte, Gema; Perales Fernández de Gamboa, Andrea

Laburpena: Euskal Herrian irakurle klub feministak sortzen eta saretzen ari diren egiturak dira. Horien hedapenaren eta horietan emakumeen jabetzarako metodo bezala erabiltzen diren tertulien berri ematea du xedetzat artikulu honek. Horretarako, Vitoria-Gasteizko Feminist Agenda Literatur Klubaren lana eta Leslie Feinbergerren Mari-mutil handi baten bluesa (2018) eleberriaren irakurketa deskribatuko dira. Metodologiari dagokionez, literatur lanaren inguruko interpretazioak dimentsionatu eta kategorizatu dira, emaitzak eta ondorioak ateratzeko. Ondoriorik nagusiena da testua ezin aproposagoa dela Butlerrek (2018) proposatzen duen generoaren izate performatiboa eskoletan modu praktikoan ulertzeko eta genero ariketak egiteko.
Gako-hitzak: literatur tertuliak, irakurle klubak, maskulinitate femeninoak, genero ariketak, Leslie Feinberg.
Resumen: En Euskal Herria, los clubes de lectura feministas están en proceso de creación y trabajo en red. Este artículo tiene como objetivo explorar cómo estos clubes utilizan las tertulias literarias dialógicas como instrumentos en el empoderamiento de las mujeres. Para ello, analizamos en concreto la lectura en euskera de Stone Butch Blues (1993) de Leslie Feinberg, realizada por el club de lectura Agenda Feminista Euskal Literaturan, ubicado en Vitoria-Gasteiz. En cuanto a la metodología, se han medido y categorizado las interpretaciones de esta obra literaria para extraer resultados y conclusiones. Como conclusión principal, podemos afirmar que Stone Butch Blues representa de manera práctica el concepto de performatividad de género de Butler (2018). Además, este texto es una herramienta muy apropiada para ser utilizada en las escuelas como una forma de ejercitar el género.
Palabras clave: tertulias literarias dialógicas, clubes de lectura, masculinidades femeninas, ejercicios de género, Leslie Feinberg.
Résumé: Au Pays Basque, des clubs de lecture féministes se créent et travaillent en réseau. Cet article a pour objectif d´étudier comment ces clubs utilisent les soirées littéraires comme instrument de prise de pouvoir des femmes. Nous analysons dans ce but la lecture en basque de Stone Butch Blues (1993) de Leslie Feinberg, réalisée par le club de lecture “Agenda Feminista Euskal Literaturan, situé à Vitoria-Gasteiz. En ce qui concerne la méthodologie, ont été mesurées et catégorisées les interprétations de cette oeuvre pour en tirer des résultats et des conclusions. Nous pouvons affirmer que Stone Butch Blues est une performance de genre proposée par Butler (2018). De plus, ce texte est un outil très approprié dans les écoles, pour comprendre et travailler sur le concept de genre.
Mots-clés: soirées littéraires, clubs de lecture, masculinités féminines, exercices de genre, Leslie Feinberg.
Abstract: In Euskal Herria, feminist reading clubs are in ongoing creative and networking processes. This article aims at exploring how these clubs use literary dialogical gatherings as instruments in the empowerment of women. In order to do so, we are specifically analyzing the reading of Leslie Feinberg´s Stone Butch Blues (1993) in Basque, undertaken by the Feminist Agenda Euskal Literaturan reading club, located in Vitoria-Gasteiz. As for the methodology, the interpretations of this literary work have been measured and categorized to draw results and conclusions. As a major conclusion, we can affirm that Stone Butch Blues enacts in a practical way Butler´s (2018) concept of gender performativity. Moreover, this text is very appropriate tool to be used in schools as a way to exercise on gender.
Keywords: literary dialogical gatherings, reading clubs, femenine masculinities, gender exercises, Leslie Feinberg.

87 Huts kontranimo gisa: semantika eta zubi kognitiboak Renteria Uriarte, Xabier

Laburpena: Huts adigaiak, bere esanahi kontraesankorrekin, zeresan handia eman du euskal kulturan. Eztabaida hori haustarritik mamitzeko, bere semantika deskribatzen da hemen, sakonera ontologikoa duen baloratzen eta kontranimotasunari hurbiltzeko zubi kognitiborik daukan zundatzen. Ondorioz, kontranimo hau homonimia (ausazko) edo polisemia (erlazionatu) gisa ulertu behar den proposatzen da. Amaitzeko, Huts-i buruzko eztabaida trinkorako hurrengo pausoak proposatzen dira.
Gako-hitzak: Huts, kontranimo, hedadura semantiko, eremu semantiko, zubi kognitibo.
Resumen: El concepto de Huts o vacío, con sus significados contradictorios, ha jugado un papel importante en la cultura vasca. Para sustentar este debate desde sus propias bases lingüísticas, se describe aquí su semántica, se evalúa su profundidad ontológica, y se contrasta si implica algún puente cognitivo que haga entendible su contranimidad. En consecuencia, se plantea si este contránimo debe entenderse como homonimia (aleatoria) o como polisemia (relacionada). Para concluir, se proponen los siguientes pasos para una discusión consistente sobre el Huts euskérico.
Palabras clave: Huts, contránimo, extensión semántica, campo semántico, puente cognitivo.
Résumé: Le concept de Huts ou vide, avec ses significations contradictoires, a joué un rôle important dans la culture basque. Afin d´alimenter ce débat avec nos propres bases linguistiques, nous étudions ici sa sémantique, évaluons sa profondeur ontologique et observons si cela implique un quelconque pont cognitif qui puisse rendre compréhensible sa contronymie. Par conséquent, nous nous demandons si ce contronyme doit être considéré comme homonyme (aléatoire) ou comme polysémie (rattaché). Pour terminer, nous proposons des étapes en vue d´un débat cohérent sur le concept de Huts basque.
Mots-clés: Huts, contronyme, extension sémantique, champ sémantique, pont cognitif.
Abstract: Huts or empty, with its contradictory meanings, has drawn intense attention in modern Basque culture. To substantiate this discussion from the core, its semantics are described, likely ontological significances assessed, and a cognitive bridge to address contranimity is tested. Consequently, it is proposed that this contranym be understood not as a (random) homonimy but as a (related) polysemy. Finally, the next steps are proposed for an intensive discussion on Huts.
Keywords: Huts, contranym, semantic range, semantic field, cognitive bridge.

115 Bigarren hizkuntzak Resurreccion Mª Azkueren kontagintzan Toledo Lezeta, Ana Maria

Laburpena: Musika eta hizkuntzak erakargarri zituen R. M.ª Azkuek kontakizunean bertan bi jakintza-esparru hauek erabiltzen ditu. Istorio orotan alor horietara jotzen du. Bi eleberri osatu zituen. Ardi galduan (1918) estandarizatuta ez dagoen euskararen kode bateratua aukeratzen du, baina idazketa horretan gaztelania, frantsesa, latina, eta ingelesa ere eransten ditu, eta, bigarrenean, argitaratzea lortu ez zuen Latsibin, bizkaiera erabili zuen eta aurrenekoan txertatutako bost mintzairen artean, beste bi gehitzen du: grekoa eta italiera hain zuzen ere.
Gako-hitzak: kode bateratua, bizkaiera, beste hizkuntzak.
Resumen: A R. M.ª Azkue le atraen las lenguas y la música. En sus narraciones recurrió a lo que le interesaba, aunque solamente escribió dos novelas, en la primera, Ardi galdua (1918) el objetivo es presentar un código unificado de euskara, pero incorporando otras lenguajes como el castellano, el francés, el latín y el inglés. En su segunda novela, Latsibi, que no logró publicar, añadió el griego y el italiano a los cinco idiomas utilizados en su primera novela.
Palabras clave: código unificado, vizcaíno, otras lenguas.
Résumé: R. M.ª Azkue était attiré par les langues et par la musique. Dans ses récits il avait recours à ses deux sujets de prédilection. Il écrivit deux romans. Dans le premier, Ardi galdua (1918) il avait choisi un code unifié d´un basque non standardisé dans lequel figurent d´autres langues comme l´espagnol, le français, le latin et l´anglais. Dans son second roman, Latsibi, qu´il ne parvint pas à publier, il utilisa le biscayen et ajouté le grec et l´italien aux cinq langues déjà citées.
Mots-clés: code unifié, biscayen, autres langues.
Abstract: R. M.ª Azkue is attracted to languages and music. In his narrations he resorted to what interested him, although he only wrote two novels, in the first, Ardi galdua (1918) the objective is to present a unified code of Euskara, but incorporating other languages such as Spanish, French, Latin and English. In his second novel, Latsibi, which failed to get published, he added Greek and Italian to the five languages used in his first novel.
Keywords: unified code, Biscayan, other languages.

157 Zerbitzariren idazlan hautatuak Jorajuria, Peio

163 One hundred years of Irish Language Policy, 1922-2022 Artza Bikandi, Jon

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper