Bilatzailea

Euskera 2020, 2

Euskera 2020, 2 (Ikerketa zenbakia)

  • Egilea: Euskaltzaindia
  • Bilduma: Euskera aldizkaria
  • ISBN: ISSN (0210-1564)
  • Editorea: Euskaltzaindia
  • Argitaratze urtea: 2021-06
  • 496 orrialde
  • Hizkuntza: euskara

Sinopsia

Euskaltzaindiaren mendeurreneko Gramatika jardunaldiko edukiak biltzen dira. Bertan, Rosario Álvarez, Miren Azkarate, Ignacio Bosque, Gemma Rigau eta Pello Salaburen artikuluak irakur daitezke. Halaber, alor desberdinetako ikerketa artikuluak ere jaso dira: literatura, onomastika, soziolinguistika, gramatika, euskararen historia,... Egileak jarraiko hauek dira: Asier Bidart, Eneko Bidegain, Roberto González de Viñaspre, Jone Hernández eta Jaime Altuna, Irati Majuelo, Sergio Monforte, Amaia Serrano, Belen Uranga, Ane Urizar eta Irati Urreta.

Aurkibidea

221 XXI. mendeko euskararen gramatika Salaburu, Pello

239 A fuego lento: La ansiada gramática de la RAG Álvarez, Rosario

Laburpena: Real Academia Galega egiten ari den gramatika-proiektua deskribatzen da. Azalpena bost zatitan egituratuta dago: enkargua eta baldintzak; gramatikaren ezaugarri orokorrak; galiziera estandar modernoa egiteko irizpideak eta horrek proiektu honetan dituen ondorioak; estandar sintaktikoaren definizioa; eta lantaldea, lanen egoera eta noizko bukatu nahi den.
Gako-hitzak: gramatika deskribatzailea, gramatika preskribatzailea, estandar linguistikoa, bariazio linguistikoa, Real Academia Galega.
Resumen: Se describe el proyecto de gramática de la Real Academia Galega, en curso. La exposición está estructurada en cinco partes: el encargo y sus condiciones; las características generales de la gramática; los criterios para la elaboración del estándar gallego moderno y sus repercusiones en este proyecto; la definición del estándar sintáctico; y el equipo, estado de los trabajos y perspectivas de conclusión.
Palabras clave: gramática descriptiva, gramática prescriptiva, estándar lingüístico, variación lingüística, Real Academia Galega.
Résumé: Il s’agit de la présentation du projet de grammaire de l’Académie royale galicienne. Elle se présente en cinq parties : la commande et ses conditions, les caractéristiques générales de la grammaire, les critères d’élaboration du galicien moderne standard et leurs répercussions sur ce projet, la définition du standard syntaxique, l’équipe de travail, l’état des travaux et les perpectives de clôture du projet.
Mots-clés: grammaire descriptive, grammaire prescriptive, standard linguistique, variation linguistique, Académie royale galicienne.
Abstract: A description of the Royal Galician Academy’s grammar project. The explanation is structured in five parts: the commission and its conditions; the general characteristics of the grammar; the criteria for the elaboration of modern standard Galician and its repercussions on this project; the definition of the syntactic standard; the team, status of work and prospects for completion.
Keywords: descriptive grammar, prescriptive grammar, linguistic standard, linguistic variation, Royal Galician Academy.

257 Gramatikaren auzi batzuk Azkarate, Miren

Laburpena: XXI. mendeko gramatikek dituzten ezaugarrietako batzuk nabarmentzea du helburu artikulu honek. Zehazki, Euskararen Gramatikak nola baliatu dituen hizkuntzalaritzaren azken berrogeita hamar urte hauetako ekarpenak euskararen egituren berri ematean: deklinabidea eta kasu-atzizkiak bereiztea; ‘argumentu-egiturak’ eta ‘paper tematikoek’ aditzen sailkapenean eta eratorpenean duten eragina; edo sintaxi-egitura eta informazio-egitura banatzea, besteak beste. Izan ere, XVI. edo XVII. mendetik hona asko aldatu da hizkuntzen sistema morfologiko edo sintaktikoa deskribatzeko modua, gramatikariek garai bakoitzean eskura izan dituzten kontzeptu eta formalizazioen arabera.
Gako-hitzak: hizkuntzalaritza, euskal gramatikak, euskal aditza, eratorpena, kasu atzizkiak
Resumen: Este artículo pretende resaltar algunas de las características de las gramáticas del siglo XXI. En concreto, cómo la Gramática del Euskera ha aprovechado las aportaciones de la lingüística en los últimos cincuenta años para dar a conocer las estructuras del euskera: distinguir la declinación y los sufijos de caso; determinar la influencia de las ‘estructuras argumentales’ y ‘papeles temáticos’ en la clasificación de los verbos y en la derivación; o diferenciar la estructura sintáctica de la estructura informativa, entre otros. De hecho, la forma de describir el sistema morfológico y sintáctico de las lenguas ha variado sustancialmente desde los siglos XVI-XVII, en función de los conceptos y formalizaciones que los gramáticos han tenido en cada época.
Palabras clave: lingüística, gramáticas del euskera, el verbo vasco, la derivación, los sufijos de caso.
Résumé: Cet article met en évidence certaines des caractéristiques des grammaires du XXIe siècle et plus concrètement, il montre comment la Grammaire Basque a profité des apports de la linguistique au cours des cinquante dernières années pour faire connaître la structure de la langue basque : distinguer la déclinaison et les suffixes de cas ; déterminer l'influence des ‘structures argumentaires’ et des ‘rôles thématiques’ dans la classification et dans la dérivation des verbes ; ou encore différencier la structure syntaxique de la structure informative, entre autres. En fait, la façon de décrire le système morphologique et syntaxique des langues a considérablement changé depuis les XVIe-XVIIe siècles, en fonction des concepts et formalisations que les grammairiens ont élaboré à chaque époque.
Mots-clés: linguistique, grammaires basques, le verbe basque, la dérivation, les suffixes de cas.
Abstract: The aim of this article is to highlight some of the features of 21st century grammars. Specifically, how Basque Grammar has benefited from the contributions of the last fifty years of linguistics with regard to the structures of the Basque language: distinguishing declension and case suffixes; the influence of ‘argument structures’ and ‘thematic papers’ on verb classification and derivation; distinguishing between syntactic structure and information structure, among other things. In fact, the way in which morphological and syntactic language system descriptions have changed greatly since the sixteenth and seventeenth centuries depending on the concepts and formalizations available to grammarians during each period.
Keywords: linguistics, Basque grammars, Basque verb, derivation, case suffixes.

283 La Nueva gramática académica: Estructura, contenidos y análisis de la variación Bosque, Ignacio

Laburpena: Artikulu honetan, RAEk eta ASALEk 2009an argitaratu zuten Nueva gramática de la lengua española lanean morfologiari eta sintaxiari eskainitako bolumenen ezaugarri nagusiak deskribatzen dira. Testuak arreta berezia jartzen du obra horretako hizkuntza-bariazioa aztertzeko moduan, eta, era berean, hausnarketa batzuk egiten ditu gaur egun gramatika-tratatuak egitea baldintzatzen duten faktoreei buruz.
Gako-hitzak: gramatika, sintaxia, morfologia, bariazioa, araua.
Resumen: Este artículo constituye una descripción de las principales características de los volúmenes dedicados a la morfología y la sintaxis en la Nueva gramática de la lengua española que la RAE y la ASALE publicaron en 2009. El texto presta especial atención a la forma en que se analizó la variación lingüística en esa obra e introduce asimismo algunas reflexiones sobre los factores que condicionan la elaboración de tratados gramaticales en la actualidad.
Palabras clave: gramática, sintaxis, morfología, variación, norma.
Résumé: Cet article est une description des principales caractéristiques des ouvrages consacrés à la morphologie et à la syntaxe dans la Nueva gramática de la lengua española (Nouvelle grammaire de la langue espagnole) publiée en 2009 par la RAE (Académie royale espagnole) et l’ASALE. Le texte accorde beaucoup d’attention à la façon dont la variation linguistique a été analysée dans cet ouvrage. Il donne aussi quelques réflexions sur les facteurs qui conditionnent l’élaboration actuelle des traités de grammaire.
Mots-clés: grammaire, syntaxe, morphologie, variation, norme.
Abstract: This article is a description of the main characteristics of the volumes on morphology and syntax in the New Grammar of the Spanish Language that RAE and ASALE published in 2009. The text pays particular attention to the way in which linguistic variation was analysed in this work, and also offers some reflections on the factors influence drawing up grammatical treatises today.
Keywords: grammar, syntax, morphology, variation, norm.

311 La Gramàtica de la llengua catalana del Institut d'Estudis Catalans: Descripción y prescripción Rigau, Gemma

Laburpena: Institut d'Estudis Catalans-en Gramàtica de la llengua catalana 2016an argitaratu zen eta 1918an Institut d'Estudis Catalans-ek argitaratu eta Pompeu Fabra hizkuntzalariak idatzitako gramatika arauemaile ofiziala ordezkatzen du. Gramàtica de la llengua catalana lan instituzionala da eta hizkuntzaren egituraren ikuspegi osoa ematen du. Beraz, gramatika baten zati nagusiak ditu: fonetika, fonologia, morfologia eta sintaxia. Egia esan, garrantzi handia ematen dio sintaxiari, obraren erdia baino gehiago hartzen baitu, eta adierazpen semantiko eta pragmatiko batzuk barne hartzen baititu. Egungo gramatikan, deskribapena araua enuntziatzeko aukera ematen duen jaurtiketa-plataforma da. Dialekto-aldakuntza handia da katalanez, baita sintaxian ere, eta kontuan hartu behar da, bariazio funtzionalari erreparatzea ere garrantzitsua den bezala. Adierazpenak eta perpausak erabili daitezkeen testu egokian kokatu behar dira. Eraikuntza bat egokia izan daiteke dialekto jakin batean edo erregistro jakin batean, edo erabilera orokorreko eraikuntza bat izan daiteke. Hala, deskribapen gramatikaletik abiatuta, batzuetan arau malgua izanen den araua diseina daiteke, eta arau hori ez da zurruna edo bakarra izanen punturen batean. Baina araua malgua izateak ez du esan nahi erabiltzailea bideratzen ez duenik. Bideratzen du, adierazten duelako eraikuntza baten ontasuna batzuetan erregistroaren edo haren dialektoaren mende dagoela. Gramatika bat da, beraz, eta zehaztu eta ñabartu egiten du.
Gako-hitzak: gramatika, katalana, Institut d'Estudis Catalans, deskribapena, preskripzioa
Resumen: La Gramàtica de la llengua catalana del Institut d’Estudis Catalans publicada en 2016 toma el relevo a la gramática normativa oficial, redactada por el lingüista Pompeu Fabra y publicada por Institut d’Estudis Catalans en 1918. La Gramàtica de la llengua catalana es una obra institucional, que ofrece una visión de conjunto de la estructura de la lengua. Contiene, pues, las partes centrales de una gramática: fonética, fonología, morfología y sintaxis. En realidad, da mucha importancia a la sintaxis, que ocupa más de la mitad de la obra e incluye algunas indicaciones de tipo semántico y pragmático. En la gramática actual, la descripción es la plataforma de lanzamiento que permite enunciar la norma. La variación dialectal es notable en catalán, también en la sintaxis, y hay que tenerla en cuenta, como también es importante atender a la variación funcional. Es preciso situar las expresiones y las oraciones en el contexto adecuado en el que pueden ser usadas. Puede darse que una construcción sea adecuada en un determinado dialecto o en un determinado registro o bien que se trate de una construcción de uso general. Así, a partir de la descripción gramatical se puede diseñar la norma que a veces será una norma flexible, una norma que en algún punto no es rígida o única. Ahora bien, que la norma sea flexible no implica que no oriente al usuario. Lo orienta porque señala que la bondad de una construcción a veces depende del registro o del dialecto al que pertenezca. Se trata, pues, de una gramática que detalla y matiza.
Palabras clave: gramática, lengua catalana, Institut d’Estudis Catalans, descripción, prescripción.
Résumé: La Gramàtica de la llengua catalana (Grammaire de la langue catalane) de l’Institut d’Estudis Catalans publiée en 2016 remplace la grammaire normative officielle qui avait été élabo-rée en 1918 par le linguiste Pompeu Fabra et publiée par l’Institut d’Estudis Catalans. La Gramàtica de la llengua catalana est un ouvrage institutionnel qui propose une vue d’en-semble de la structure de la langue. Elle comprend les principales parties d’une grammaire : phonétique, phonologie, morphologie et syntaxe. En réalité, elle accorde beaucoup d’importance à la syntaxe qui occupe plus de la moitié de l’ouvrage et qui comprend des informations sémantiques et pragmatiques. Dans la grammaire actuelle, une plateforme de lancement permet d’énoncer la norme. La variation dialectale est importante en catalan, tout comme la syntaxe et il faut en tenir compte. Il faut aussi tenir compte de la variation fonctionnelle. Il est nécessaire de situer les expressions et les phrases dans un contexte où elles peuvent être utilisées. Il est possible qu’une construction convienne à un dialecte déterminé ou à un registre déterminé, ou alors qu’il s’agisse d’une construction d’usage général. Ainsi, on peut dessiner une norme à partir de la description grammaticale. Elle sera parfois flexible et dans une certaine mesure ne sera pas rigide ou unique. Mais, le fait que la norme soit flexible ne veut pas dire qu’elle n’oriente pas l’usager. Elle l’oriente car elle souligne que la qualité d’une construction dépend parfois du registre ou du dialecte auquel elle appartient. Il s’agit donc d’une grammaire détaillée et nuancée.
Mots-clés: grammaire, langue catalane, Institut d’Estudis Catalans, description, prescription.
Abstract: Institut d'Estudis Catalans’ Gramàtica de la llengua catalana published in 2016 takes over from the official normative grammar, written by the linguist Pompeu Fabra and published by Institut d'Estudis Catalans in 1918. La Gramàtica de la llengua catalana is an official work, and it offers an overview of the structure of the language. It contains, therefore, the central parts of a grammar: phonetics, phonology, morphology and syntax. In fact, it pays great attention to syntax, which takes up more than half the work, and includes some semantic and pragmatic specifications. In the current grammar, description is the starting point that allows the norm to be expressed. Dialectal variation is remarkable in Catalan, as is syntax, and it must be taken into account, while it is also important to examine functional variation. Expressions and sentences need to be placed in the proper context in which they can be used. A certain construction may be suitable in a particular dialect or in a certain register, or it may be a commonly used construction. So from a grammatical description it is possible to draw up a norm which will sometimes be flexible, in some sense not rigid or unique. However, the fact that the rule is flexible does not mean that it does not guide users. It guides them in that it points out that the suitability of a construction sometimes depends on the register or the dialect to which it belongs. It is, therefore, a grammar with details and nuances.
Keywords: grammar, Catalan language, Institut d'Estudis Catalans, description, prescription.

331 Etxe-izen berriak arautzeko irizpideak Bidart Meabe, Asier

Laburpena: Etxea jabetza pribatukoa izanik jabeak dauka etxeari izena ipintzeko erabakimena, alabaina hautua egiterakoan, inguruarekin bat egin gura bada, komeni da tokian tokiko hiztun komunitatearen ezaugarri soziolinguistikoak ezagutzea, momentukoak nahiz garai batekoak. XIX. mendearen erdialdetik honantz euskal etxe-izen berriak izendatzeko ohiko sistemaz kanpoko egiturak sortu ditu herriak han-hor-hemen. Lerrootan kasuistikarik nabarmenenak bilbatu ditugu bai eta etxe-izen berriak idazteko irizpide orokorrak eman ere; etxe-izena euskaraz jarri nahi duenari beti ere gidalerro eta gomendio erabilgarriak eskura ipiniz, hautatutako izendapenaren zuzentasun linguistikoa bermatua izan dezan.
Gako-hitzak: etxe-izen berriak, gomendioak, irizpideak, corpusa.
Resumen: Siendo la vivienda un bien privado, corresponde a la propiedad la facultad de nombrarla, de ponerla un nombre. Pero si se quiere que dicha denominación sea acorde con el entorno, es conveniente conocer cuáles son las características sociolingüísticas de la comunidad de hablantes local, tanto actuales como antiguas. Desde mediados del siglo XIX, el pueblo ha ido creando estructuras ajenas al sistema tradicional de nombrar en euskera a las nuevas casas. En este artículo se han recopilado las casuísticas más destacadas, así como los criterios generales para la redacción de los nuevos nombres de casas. Se ha puesto a disposición de quien quiera poner a su casa el nombre en euskera directrices y recomendaciones útiles para garantizar la corrección lingüística de la denominación elegida.
Palabras clave: nuevos nombres de las casas, recomendaciones, directrices, corpus.
Résumé: La maison étant un bien privé, c’est à son propriétaire que revient la décision de lui donner un nom. Mais si l’on souhaite que ce nom s’accorde bien avec son environnement, il est nécessaire de connaître les dificultés sociolinguistiques de la communauté locale de locuteurs, qu’elles soient présentes ou passées. Depuis le milieu du XIXe siècle, le peuple a créé des structures hors du système traditionnel d’attribution de noms basques des nouvelles maisons. Cet article présente les casuistiques les plus significatives, ainsi que les critères généraux d’écriture des nouveaux noms de maison. Celui qui souhaite donner à sa maison un nom basque dispose ici des lignes directrices et des recommandations utiles pour garantir la correction linguistique du nom choisi.
Mots-clés: nouveaux noms de maisons, recommandations, lignes directrices, corpus.
Abstract: As houses are privately owned, owners decide how to name them, but when making that choice it is advisable to be aware of the sociolinguistic characteristics of the local speaking community, both current and past. From the middle of the nineteenth century onwards, towns have created structures outside the usual system for naming new Basque houses. We have compiled the most notable cases along those lines, as well as general criteria for giving new house names; whoever wants to give a house a name in Basque should always have access to useful guidelines and recommendations in order to guarantee the linguistic correctness of the chosen name.
Keywords: new house names, recommendations, criteria, corpus.

363 Eskualduna astekariko kideak eta laguntzaileak Bidegain, Eneko; Gostin, Andres

Laburpena: Dozenaka lagunek parte hartu zuten Eskualduna astekarian, gisa batez edo bestez. Orain arte agertutako izen zerrendatik harago, ez zen xehetasun handirik kide gehienei buruz. Kide horien sorterriak, sortegunak, lanak, lantokiak, karguak eta abar bildu dira lan honetan, laguntzaile bakoitzaren biografia txikia egiteko eta, bereziki, Eskualdunaren argazki xeheagoa egiteko. Astekariak Ipar Euskal Herri osoan zeuzkan laguntzaileak, eta asko ziren ardura politikoren bat zutenak.
Gako-hitzak: Eskualduna, euskal prentsa, euskaltzaleak, Ipar Euskal Herria.
Resumen: Docenas de hombres y mujeres tomaron parte en el semanal Eskualduna. A parte de los nombres aparecidos hasta la fecha, no había muchos detalles sobre la mayoría de estas personas. En este artículo se han recopilado los lugares y fechas de nacimiento, trabajos, lugares de trabajo, cargos, etc. de estas personas, con el fin último de completar la biografiá de dichos colaboradores y hacer la fotografía de Euskaduna más definida. Son muchos los colaboradores que el semanal tenía en el País Vasco Norte, algunos de de los cuales ostentaban a su vez cargos políticos.
Palabras clave: Eskualduna, prensa vasca, euskaltzales, País Vasco Norte.
Résumé: Des dizaines d’hommes et de femmes ont collaboré à l’hebdomadaire Eskualduna. Mis à part les noms de ces collaborateurs, on ne savait pas grand chose d’eux. Cet article nous donne leurs lieux et dates de naissance, leurs métiers, lieux de travail, fonctions, afin d’enrichir leurs biographies et de donner une image plus précise de Eskualduna. Cet hebdomadaire avait de nombreux collaborateurs en Pays Basque Nord et certains d’entre eux avaient des responsabilités politiques.
Mots-clés: Eskualduna, presse basque, euskaltzales, Pays Basque Nord.
Abstract: Dozens of people took part in the weekly Eskualduna in one way or another. Beyond the lists of names that have appeared so far, there has been little detail about most of the members those stakeholders. Their origins, dates, jobs, workplaces, positions, etc. have been gathered in this work to offer a short biography of each contributor and, in particular, a more detailed view of Eskualduna. It had supporters from all over the Northern Basque Country, and many of them had political roles.
Keywords: Eskualduna, Basque press, Basque language enthusiasts, northern Basque Country.

401 Arabako Zalla ibai-izenak nozitu duen itxuragabetze-prozesua González de Viñaspre, Roberto

Laburpena: Arabako Zalla ibaiaren izenak etengabeko itxuragabetze-prozesua nozitu du XX. mendean barrena. Zalla izena XVI. gizaldiaz geroztik erruz dago izkribu historikoetan, eta ahoz ere horrela iritsi da gaur arte. Hala ere, XX. mendearen hasieran Zaya agertu zen, yeismoaren eraginez. Sasoi hartan gertakari hori Arabaz kanpokoa bazen ere, idazkera berria pixkanaka hedatu zen agiri administratiboetan. Ondoren Zayas sortu zen eta, azkenik, Zaia ustezko euskal grafia okerra. Itxuragabetze horien nondik norakoak aztertzen dira lan honetan eta Zalla izenaren egokitasuna berresten da.
Gako-hitzak: Zalla ibaia, dokumentazio historikoa, yeismoa, izendapen administratiboa, itxuragabetze toponimikoa.
Resumen: El nombre del río alavés Zalla ha sufrido durante el siglo XX un progresivo proceso de deformación. El nombre Zalla figura profusamente en los textos históricos desde el siglo XVI, y así ha pervivido oralmente hasta la actualidad. Sin embargo, a comienzos del siglo XX apareció la variante Zaya, por influencia del yeísmo. A pesar de que entonces era un fenómeno externo a Álava, la nueva grafía fue extendiéndose poco a poco en los documentos administrativos. Después surgió Zayas y, finalmente, la errónea grafía supuestamente vasca Zaia. En este trabajo se estudian los pormenores de esas deformaciones y se concluye la idoneidad del nombre Zalla.
Palabras clave: río Zalla, documentación histórica, yeísmo, denominación administrativa, deformación toponímica.
Résumé: Le nom du cours d’eau alavais Zalla au connu au cours du XXe siècle un processus progressif de déformation. Le nom Zalla figure à de très nombreuses reprises dans les textes historiques depuis le XVIe siècle. Ce nom a survécu ainsi oralement jusqu’à aujourd’hui. Pourtant, au début du XXe siècle, est apparue la variante Zaya, sous l’influence du yéisme. Bien que cela ait été alors un phénomène externe à l’Alava, la nouvelle graphie s’est étendue peu à peu dans les documents administratifs. Puis est apparu Zayas et enfin la graphie erronée et supposément basque Zaia. Ce travail étudie les détails de ces déformations et tire la conclusion que la graphie qui convient est Zalla.
Mots-clés: cours d’eau Zalla, documentation historique, yéisme, nom administratif, déformation toponymique.
Abstract: The name of the river Zalla in Araba underwent a continuous process of distortion during the 20th century. The name Zalla has been recorded in historical writings for centuries, and it is still used orally to this day. However, Zaya was recorded in the early twentieth century under the influence of excessive use of the letter -y. Although that phenomenon was taking place outside Araba at the time, the new spelling gradually made its was into administrative documents. Later Zayas appeared, and finally Zaia was incorrectly believed to be the Basque spelling. The details of these distortions are examined in this work, and the appropriateness of the spelling Zalla is confirmed.
Keywords: Zalla River, historical documentation, excessive use of the letter Y, administrative designation, toponymic distortion.

445 Gazteak eta euskararen erabilera: egin gabeko galderak Hernández, Jone Miren; Altuna Ramírez, Jaime

Laburpena: Gazteen euskararen erabileraren gaia ez da berria. Ikerketak egin dira, esperientziak eta egitasmoak abiatu dira, baina zalantza asko dago emaitzen inguruan. Galdera eta kezka ugari sortzen duen auzia da oraindik ere. Artikulu honetan, gaiari buruzko hausnarketa kritikoa egin dugu, azken bost urteotan gazteekin egin ditugun ikerketetan pilatutako esperientzian oinarrituz. Batez ere, D ereduko kirola egitasmoan parte hartu duten kirolari gazteek esan eta erakutsi digutena aintzat hartuta, galderak berrikusi, ikerketa-moduak birpentsatu eta gazte-kulturekin lotutako praktika, subjektibotasun eta ideologiei garrantzia ematearen beharra azpimarratuko dugu.
Gako-hitzak: gazteak, euskararen erabilera, D ereduko kirola, hizkuntza-praktikak, hizkuntza-ideologiak.
Resumen: El uso del euskera entre la juventud no es un tema novedoso. Se han realizado investigaciones, se han puesto en marcha experiencias y proyectos, pero los resultados son dudosos. Es una cuestión que hoy en día también genera numerosas dudas y preguntas. En este artículo haremos una reflexión crítica sobre la cuestión, basándonos en la experiencia acumulada tras cinco años de investigación con jóvenes. Sobre todo, teniendo en cuenta lo que nos han dicho y mostrado los y las jóvenes deportistas, creemos que hay que replantear preguntas y modos de investigar. Además queremos subrayar la necesidad de dar la debida importancia a la práctica, la subjetividad y las ideologías relacionadas con la culturas juveniles.
Palabras clave: jóvenes, uso del euskera, D ereduko kirola, prácticas lingüísticas, ideologías lingüísticas.
Résumé: La question de l’usage du basque par les jeunes n’est pas un thème nouveau. Des études ont été menées, des expériences et des projets ont été lancés, mais des doutes persistent à propos de leurs résultats. Il s’agit d’un sujet qui aujourd’hui suscite une multitude de questions et d’inquiétudes. Nous mènerons dans cet article une réflexion critique sur ce sujet, en nous basant sur cinq années de recherche menées auprès des jeunes. Compte tenu surtout de ce que nous ont dit et montré les jeunes sportifs, nous pensons qu’il est nécessaire de reformuler les questions et de revoir les méthodes de recherche. Il faudrait souligner la nécessité de donner l’importance qu’elles méritent aux pratiques, à la subjectivité et aux idéologies liées aux cultures des jeunes.
Mots-clés: jeunes, usage du basque, D ereduko kirola, pratiques linguistiques, idéologies linguistiques.
Abstract: The issue of young people’s use of Basque is not new. Research has been carried out, experiments and projects have been launched, but there are many doubts about the results. It is still an issue that raises many questions and concerns. In this article we have carried out a critical reflection on the subject based on the experience we have accumulated in our research with young people over the last five years. In particular, in light of what young athletes participating in the Model D sports project have said and shown, we will need to review those questions, rethink research methods, and emphasize the importance of practices, subjectivity, and ideologies related to youth cultures.
Keywords: young people, the use of Basque, Sport in D model, language practices, language ideologies.

481 Lehen eleberrigintza urbanoa: Saizarbitoria kasu paradigmatiko gisa Majuelo, Irati

Laburpena: Euskal eleberrigintzan hiriaren lehen irudikapenen jatorria eta nolakotasuna aztertuko du artikulu honek, Saizarbitoriaren Egunero hasten delako (1969) eta Ehun metro (1976) liburuen bidez. Irudikapenok 60ko eta 70eko hamarkadetako testuinguru politiko-sozialera lotuta egonik, ez dute Mendebaldeko literatura hegemonikoaren parametroekin bat egiten, ez denboran ezta nolakotasunean ere. Eredu horien aurrean sortutako bide alternatiboak bilatuko dira Saizarbitoriak lehen eleberriak hirian kokatzeko egindako hautuan.
Gako-hitzak: euskal literatura, eleberria, hiria, Saizarbitoria.
Resumen: Este artículo analiza el origen y las características de la primera imagen de la ciudad en la novela en euskera, a través de los libros Egunero hasten delako (1969) y Ehun metro (1976). Estas imágenes, estando sujetas al contexto socio-político de las décadas de 1960 y 1970, no coinciden ni en el carácter ni en el tiempo con los parámetros de la literatura hegemónica occidental. Son caminos alternativos a esos modelos los que buscará Saizarbitoria en su apuesta por situarse en la ciudad.
Palabras clave: literatura vasca, novela, ciudad, Saizarbitoria.
Résumé: Cet article analyse l’origine et les caractéristiques de la première image de la ville dans le roman en basque, à travers les livres Egunero hasten delako (1969) et Ehun metro (1976). Ces images, qui sont liées au contexte socio-politique des années 60 et 70, ne coïncident ni dans le caractère ni dans le temps avec les paramètres de la littérature hégémonique occidentale. Saizarbitoria recherche des chemins alternatifs à ces modèles pour se situer dans la ville.
Mots-clés: littérature basque, roman, ville, Saizarbitoria.
Abstract: This article examines the origins and quality of the first urban representations in Basque novels in Saizarbitoria’s books Egunero hasten delako (1969) and Ehun metro (1976). These representations, linked to the political-social context of the 60s and 70s, do not correspond to the parameters of hegemonic Western literature in time or characteristics. Alternative ways of looking at these models will be examined in Saizarbitoria's choice to set his first novels in the city
Keywords: Basque literature, novel, city, Saizarbitoria.

517 Partikula modalen arteko bateragarritasuna euskaraz Monforte, Sergio

Laburpena: Ikerketa honetan defendatu da partikula modal bat baino gehiago azal daitezkeela euskaraz. Halaber, aztertzen da hainbat partikularen arteko bateraezintasuna zerk eragiten duen. Horretarako kasu bi hartu dira ikergai: a) ekialdeko hizkeretan polaritatezko itaunetan erabiltzen den -a galdera partikula ote partikula modalarekin batera agertzen deneko kasuak eta b) ote, jokabide ezohikoa duenean, ahal-ekin perpaus berean baliatzen deneko kasuak. Argudiatu dudanez, bai lehenengo kasuan, bai bigarrenean, gune sintaktiko beregainak edukitzeak ahalbidetzen du partikula horiek bateragarriak izatea.
Gako-hitzak: partikula modalak, bateragarritasuna, sintaxia, interpretazioa, euskara.
Resumen: En esta investigación se defiende que en euskera puede aparecer mas de una partícula modal. Es mas, se analiza lo que hace posible la incompatibilidad entre algunas partículas. Para ello se investigan dos casos: a) los casos en los que en las preguntas de polaridad de las hablas del este aparecen juntas la partícula interrogativa -a y la partícula modal ote y b) cuando ote tiene un comportamiento no-canónico, los casos en los que aparece junto con ahal en la misma frase. Como argumento, tanto en primer como en el segundo caso, el tener ámbitos sintácticos independientes es lo que posibilita que esas partículas sean compatibles.
Palabras clave: partículas modales, compatibilidad, sintaxis, interpretación, euskera.
Résumé: Cette recherche affirme que l’on trouve dans la langue basque plus d’une particule modale. On analyse aussi ce qui rend possible une incompatibilité entre certaines particules. Pour ce faire deux cas sont analysés : a) lorsque dans les dialectes orientaux on trouve en même temps la particule interrogative -a et la particule modale ote et b) Ote apparaissant de façon anormale, lorsqu’on le trouve figurant avec ahal dans la même phrase. Dans le premier comme dans le second cas, le fait qu’il y ait des domaines syntaxiques indépendants permet la compatibilité de ces particules.
Mots-clés: particules modales, compatibilité, syntaxe, interprétation, basque.
Abstract: This study defends that more than one modal particle can appear in the same clause in Basque and it looks into those contexts which restrict the number of modal particles to one. For that purpose I study the following two cases: a) those where the modal particle ote and the question particle -a used in polarity questions in eastern dialects occur in the same clause and b) those which contain the modal particle ahal and ote when the latter behaves syntactically distinct from the usual pattern. As argued, the fact that those particles occupy separate syntactic position allow their compability.
Keywords: modal particles, compability, syntax, interpretation, Basque.

543 Emakumeen gorputzak eta ahotsak Uxue Alberdiren Aulki-jokoa (2009) eleberrian Serrano Mariezkurrena, Amaia

Laburpena: Uxue Alberdiren Aulki-jokoa (2009) eleberria errealitatea norbere gorputz eta ahotsetik eraikitzen duten hiru emakume narratzaileren diskurtsoek osatzen dute. Artikulu honen helburua narrazio horiek genero ikuspegitik aztertzea izango da, eta horretarako, ahots narratiboak eta gorpuztuak, 1936ko Gerraren testuinguruan sortzen diren genero irudikapenak, emakume pertsonaien eta Peneloperen mitoaren arteko loturak, eleberriaren egitura, eta gertaera zein espazio sinbolikoak izango ditugu hizpide. Ondorioetan adierazi bezala, hiru hautu eta jarrera ezberdin irudikatzen dituzte narratzaile horiek, eta guztiak uler daitezke ahalduntze prozesu baten emaitza gisa.
Gako-hitzak: euskal eleberria, genero irudikapenak, Uxue Alberdi, gorputz haragiztatuak, 36ko Gerra, erresistentzia.
Resumen: La novela Aulki-jokoa de Uxue Alberdi (2009) está compuesta por los discursos de tres narradoras que construyen la realidad a partir de sus propios cuerpos y voces. El objetivo de este artículo es examinar estas narrativas desde una perspectiva de género, con narrativas y voces encarnadas, representaciones de género creadas en el contexto de la Guerra Civil, los vínculos entre los personajes femeninos y el mito de Penélope, la estructura de la novela y los hechos simbólicos y espacios. Como se indica en las conclusiones, estas narradoras representan tres opciones y actitudes diferentes, todas las cuales pueden entenderse como resultado de un proceso de empoderamiento.
Palabras clave: novela vasca, representaciones de género, Uxue Alberdi, cuerpos encarnados, Guerra Civil, resistencia.
Résumé: Le roman Aulki-jokoa de Uxue Alberdi (2009) est composé des récits de trois conteuses qui construisent la réalité à partir de leur propre corps et de leur propre voix. L’objet de cet article est d’examiner ces récits dans une perspective de genre, avec des récits et des voix incarnés, des représentations de genre créées dans un contexte de guerre, les liens entre les personnages féminins et le mythe de Pénélope, la structure du roman, les faits symboliques et les espaces. Comme on le voit dans les conclusions, ces conteuses représentent trois choix et postures différents, tous pouvant être compris comme le résultat d’un processus d’auto-nomisation.
Mots-clés: roman en basque, représentations de genre, Uxue Alberdi, corps incarnés, Guerre de 1936, résistance.
Abstract: Uxue Alberdi’s novel Aulki-jokoa (2009) is made up of the discourses of three female narrators who construct reality from their own bodies and voices. The aim of this article is to examine these narratives from a gender perspective, with narrative and embodied voices, gender representations created in the context of war, the links between female characters and the myth of Penelope, the structure of the novel, and symbolic events and spaces. As stated in the conclusions, these narrators represent three different choices and attitudes, all of which can be understood as the result of a process of empowerment.
Keywords: basque novel, gender representations, Uxue Alberdi, personified bodies, 1936 War, resistance.

579 Gipuzkoako hizkuntzen mapa: hizkuntza-aniztasunaren azterketa, euskara biziberritzearen testuinguruan Uranga, Belen

Laburpena: Gipuzkoako hizkuntza-aniztasunaren mapak azaltzen du Gipuzkoako biztanleek zein hizkuntza hitz egiten dituzten euskara, gaztelania eta ingelesa ez direnak. EUSTATek argitaratzen dituen biztanleriaren udal-erroldako datuen azterketa eginez, jatorri atzerritarreko biztanleriaren banaketa erakutsi da, artikulu honetan herrialde-eta eskualde-mailan, nahiz eta udalerri-mailako banaketa egitasmoak argitaratu duen webgunean kontsulta daitekeen. Azterketaren emaitzak erakusten du Gipuzkoan badirela 10 hizkuntza 1.000 hiztun baino gehiago izan ditzaketenak, eta 120 hizkuntza inguru hiztun-kopuru txikia dutenak. Ikerketa kualitatiboaren emaitzek erakutsiko dutenaren zain, proposatzen den hizkuntzen banaketa hipotesi-mailan hartu beharrekoa da.
Gako-hitzak: immigrazioa, hizkuntza-aniztasuna, kultura-aniztasuna, kulturartekotasuna, biztanleria.
Resumen: El Mapa de la diversidad lingüística del euskera en Gipuzkoa explica la lenguas habladas por los habitantes de Gipuzkoa y que no son ni el euskera, ni el castellano, ni el inglés. Haciendo un análisis de los datos del padrón municipal que publica el EUSTAT, este artículo ha mostrado la distribución de la población de origen extranjero a nivel provincial y comarcal, si bien es cierto que los datos a nivel municipal se pueden consultar en la web de este proyecto. Los resultados del análisis muestran que en Gipuzkoa existen 10 lenguas que pueden tener más de 1.000 hablantes, y otras 120 lenguas con un porcentaje menor de hablantes. A la espera de lo que muestren los datos de la investigación cualitativa, la distribución lingüística que se propone hay que tomarla a nivel de hipótesis.
Palabras clave: inmigración, diversidad lingüística, diversidad cultural, interculturalismo, población.
Résumé: La carte de la diversité linguistique du basque montre quelles sont les langues parlées par les habitants du Guipuzcoa et qui ne sont ni le basque, ni l’espagnol, ni l’anglais. Après une analyse des données du recensement municipal publié par EUSTAT, cet article montre la répartition de la population d’origine étrangère au niveau provincial et régional, les données municipales pouvant être consultées sur le site du projet. Les résultats de l’analyse montrent qu’au Guipuzcoa sont présentes 10 langues qui sont parlées par par plus de 1000 locuteurs et 120 autres langues avec un pourcentage plus faible de locuteurs. En attendant les résultats de la recherche qualitative, il convient de considérer la répartition linguistique comme une hypothèse.
Mots-clés: immigration, diversité linguistique, diversité culturelle, interculturalité, population.
Abstract: The Map of Linguistic Diversity in Gipuzkoa shows languages spoken by the people of Gipuzkoa other than Basque, Spanish and English. An analysis of the municipal population census data published by EUSTAT shows the distribution of the population of foreign origin is given in this article at national and regional level; this is also available on the website published by the municipal distribution plan. The results of the study show that there are 10 languages in Gipuzkoa that may have more than 1,000 speakers, and about 120 languages with a small number of speakers. Pending what the results of the qualitative study will show, this proposed language distribution is to be taken as hypothetical.
Keywords: immigration, linguistic diversity, cultural diversity, interculturalism, population.

605 Euskal hezkuntza sisteman eskolatutako marokoar jatorriko gazteak eta euskara Urizar, Ane

Laburpena: Immigraziotik datozen gazteak hazi egiten dira harrera-gizartearen kulturaren eta beren familiek transmititutako jatorrizko gizartearen kulturaren artean; eta jatorrizko kulturak eta berriak eskaintzen dizkien kultura-elementuen artean hautuak egin behar dituzte, etengabe. Lan honetan aztertu dira marokoar jatorria duten eta Euskal Autonomia Erkidegoan bizi diren 11 gazteren hizkuntzen (lehen hizkuntza(k), euskara eta gaztelania) ezagutza; hizkuntza horien erabilera-ohiturak, eskolatuak izan diren hizkuntza-ereduak, gazteek eskolan aurkitu dituzten eta hizkuntzei lotuak dauden elementu oztopatzaileak eta erraztatzaileak, beraien gurasoek egiten duten lehen hizkuntzaren transmisioa, eta azkenik, gazteen pertenentzia–sentimendua. Metodologia kualitatiboa da, eta datu bilketarako, elkarrizketa erdi egituratuak erabili ditugu, eta testuak interpretatzeko, eduki analisiaren teknika. Beste alderdi askoren artean, emaitzek erakutsi dute gazteek harrera herriko hizkuntza nagusia (gaztelania) hautatzen dutela, eta ondorioz, euskara eta beraien lehen hizkuntza bigarren plano batean geratzen direla. Hizkuntza ereduari dagokionez, gazte gehienak B ereduan eskolatuak izan dira, edo D ereduan eskolatuak egotetik, B eredura aldatu dituzte. Gainera, eskolan euskara ikasteko orduan hainbat zailtasun aurkitu dituzte, hala ere, irakasleengandik jasotako laguntza positiboki baloratzen dute. Pertenentzia sentimenduari dagokionean, gazte hauek identitate bikulturala (Suárez-Orozco; Suárez-Orozco 2003) dute; bi taldeekin baitute lotura. Horiek dira, beste batzuen artean, 11 gazte horiek Euskal Autonomia Erkidegoan bizi duten sozializazio prozesuan, bai familia eremuan, bai eskola eremuan, bai lagunartean hizkuntzei dagokienean adierazi dizkigutenak eta hurrengo lerroetan azalduko ditugunak.
Gako-hitzak: migrazioa, bikulturalitatea, jatorri marokoarreko gazteak, lehen hizkuntza, euskara, pertenentzia.
Resumen: Los jóvenes procedentes de la inmigración crecen entre la cultura de la sociedad receptora y la cultura de la sociedad de origen transmitida por sus familias, y deben elegir constantemente entre los elementos culturales que les ofrece la cultura de origen y la nueva. En este trabajo hemos analizado el conocimiento de las lenguas (su/s primera/s lengua/s, euskera y castellano) de 11 jóvenes de origen marroquí residentes en la Comunidad Autónoma del País Vasco; sus hábitos de uso, los modelos lingüísticos en los que han estado escolarizados, los elementos obstructivos y facilitadores relacionados con las lenguas que han encontrado estos jóvenes en la escuela, la transmisión de la primera lengua que hacen sus madres y padres y, por último, su sentimiento de pertenencia. Se trata de una metodología cualitativa y para la recogida de datos se han utilizado entrevistas semiestructuradas y la técnica de análisis de contenidos para la interpretación de textos. Entre otros muchos aspectos, los resultados demuestran que los jóvenes han elegido la lengua más hablada (castellano) de su localidad de acogida, por lo que el euskera y su primera lengua han quedado en un segundo plano. En cuanto al modelo lingüístico, la mayoría de las y los jóvenes han sido escolarizados en el modelo B o han pasado de estar escolarizados en el modelo D al modelo B. Además, han encontrado dificultades a la hora de aprender euskera en la escuela, sin embargo, han valorado positivamente el apoyo recibido del profesorado. En cuanto al sentimiento de pertenencia, estos jóvenes tienen una identidad bicultural (Suárez-Orozco; Suárez-Orozco 2003), ya que se relacionan con ambos grupos. Estas son, entre otras, las manifestaciones de los jóvenes hechas en relación con las lenguas en el proceso de socialización que viven en la Comunidad Autónoma del País Vasco, tanto en el ámbito familiar, como en el escolar y en el de sus amistades.
Palabras clave: inmigración, biculturalidad, juventud de origen marroquí, primera lengua, euskera, pertenencia.
Résumé: Les jeunes issus de l’immigration évoluent dans la culture de la société qui les reçoit et dans celle transmise par leurs familles. Ils doivent choisir en permanence entre les éléments culturels de leur culture d’origine et ceux de la culture d’adoption. Ce travail analyse la connaissance des langues (leur/s langue/s, basque et espagnol) de 11 jeunes d’origine marocaine résidant dans la Communauté autonome du Pays Basque ; leurs habitude d’usage, les modèles linguistiques dans lesquels ils ont été scolarisés, les éléments bloquants et facilitateurs relatifs aux langues que ces jeunes ont rencontrés à l’école, la transmission de la première langue par leurs parents et enfin, leur sentiment d’appartenance. Il s’agit d’une méthodologie qualitative et pour le recueil des données des entretiens semi-structurés ont été menés et la technique d’analyse de contenus pour l’interprétation de textes a été utilisée. Sur de nombreux aspects, les résultats démontrent que les jeunes ont choisi la langue principale (espagnole) de leur lieu d’accueil linguistique, le basque et leur première langue passant au second plan. Pour ce qui est du modèle linguistique, la majorité d’entre eux ont été scolarisés dans le modèle B ou bien ils sont passés du modèle D au modèle B. De plus, ils ont été confrontés à des difficultés lorsqu’il a fallu apprendre le basque à l’école, cependant ils ont utilisé de façon positive l’appui des enseignants.Pour ce qui est du sentiment d’appartenance, ces jeunes ont une double culture (Suárez-Orozco; Suárez-Orozco 2003) car ils côtoient les deux groupes culturels.
Mots-clés: immigration, double culture, jeunes d’origine marocaine, première langue, basque, appartenance.
Abstract: Young immigrants grow up in the culture of the host society, their culture of origin is transmitted by their families, and they have to make choices constantly between the cultures they are offered. This work examines the language knowledge (first language(s), Basque and Spanish) of 11 young people of Moroccan origin living in the Basque Autonomous Community; their habits of use with these languages; the language models in which they were educated; the obstructive and facilitative factors they had at school in connection to languages; the transmission of their parents' first language; and, finally, the young people’ sense of belonging. A qualitative methodology was used in the research, and for data collection we used semi-structured interviews, as well as a content analysis technique to interpret the texts. Among many other factors, the results show that young people choose the main language of the host country (Spanish) and, as a result, Basque and their first language remain in the background. In terms of the language model, most young people were educated in model B, or switched to model B from model D. They encountered various difficulties in learning Basque at school, but they also value the support they received from their teachers. In terms of feelings of belonging, these young people have a bicultural identity (Suárez-Orozco; Suárez-Orozco 2003) because they are linked to both groups. These are, among other things, what these 11 young people told us about the process of socialization in the Basque Autonomous Community, both in their families, at school, and in connection with their friends’ languages, and which we will explain below.
Keywords: migration, biculturalism, young people of Moroccan origin, first language, Basque, belonging.

625 Euskararen ahoskera hizkera-maila ezberdinetan: aldagarritasuna aztertzen Urreta, Irati

Laburpena: Artikulu honetan, euskararen ahoskera eta hizkera-mailak dira aztergai. Hain zuzen ere, Alegiako (Gipuzkoa) sei hiztunen hizkera-maila arduragabeko eta zainduko jardunak oinarri hartuta, euskararen ahoskerak hizkera-mailaren arabera izan dezakeen aldagarritasuna aztertu da, hizkera-mailaren arabera, ahoskera aldatzen den edo ez jakiteko helburuarekin. Bestalde, Euskaltzaindiak 1998an aurkeztutako “Euskara Batuaren Ahoskera Zaindua” proposamenarekin hiztunek duten harremana nolakoa den agerian jartzea da asmoa.
Gako-hitzak: ahoskera, hizkera-mailak, aldagarritasuna, estandarizazioa, pertzepzioak eta jarrerak, prosodia.
Resumen: En este artículo se analiza la pronunciación del euskera y sus registros de habla. Concretamente, se analizan varias producciones orales, informales y formales, de seis hablantes de Alegia (Gipuzkoa), con el fin de saber si la pronunciación varía en base al tipo de registro de habla. Por otro lado, se examina la relación de los hablantes con las normas para la “Pronunciación Reglada del Euskera Unificado”, propuestas por La Real Academia de la Lengua Vasca (Euskaltzaindia) en 1998.
Palabras clave: pronunciación, registros de habla, variación, estandarización, percepciones y actitudes, prosodia.
Résumé: Dans cet article, on analyse la prononciation et les différents registres du basque. Concrètement, sur la base des registres oraux, formels et informels de six locuteurs de Alegia (Guipuzcoa), on analyse la variabilité de la prononciation du basque par rapport au registre utilisé par le locuteur, afin de voir si cette prononciation change en fonction du registre verbal. D’autre part, l’objectif de cette étude est aussi de montrer quel rapport entretiennent les locuteurs avec la proposition “Euskara Batuaren Ahoskera Zaindua” émise par Euskaltzaindia en 1998.
Mots-clés: prononciation, registres verbaux, variabilité, standardisation, perceptions et attitudes, prosodie.
Abstract: This article aims to analyse the pronunciation of the Basque language and its registers. In particular, we analyse some informal and formal oral productions of six speakers from Alegia (Gipuzkoa), in order to know if the pronunciation varies depending on the type of register. Furthermore, we examine the relationship of the speakers with the rules for “Careful Pronunciation of Standard Basque”, proposed by the Royal Academy of the Basque Language (Euskaltzaindia) in 1998.
Keywords: pronunciation, registers, variation, estandardisation, perceptions and attitudes, prosody.

661 Fontes Linguae Vasconum: 50 urte: Ekarpen berriak euskararen ikerketari = Nuevas aportaciones al estudio de la lengua vasca [...] Duhalde, Maitena

669 Gure literaturak gutxitan zapaltzen du futbol zelaia [...] Ibargutxi, Félix

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper