Bilatzailea

Euskera 2017,2

Euskera 2017,2

  • Egilea: Euskaltzaindia
  • Bilduma: Euskera aldizkaria
  • ISBN: ISSN 0210-1564
  • Editorea: Euskaltzaindia
  • Argitaratze urtea: 2018
  • Hizkuntza: euskara

19,00€ 20,00€

Paperean erosi

Sinopsia

10 ikerketa-artikuluk osatzen dute zenbakia. Soziolinguistika, toponimia, literatura eta gramatika arlokoak.

Aurkibidea

171 Zergatik dira garrantzitsuak hedabideak XXI. mendean euskararentza? Landabidea Urresti, Xabier.

Laburpena:

Artikulu honek 2017ko otsailean autoreek «Euskal hedabideak, itun bila» jardunaldian hedabideek euskararentzat duten garrantziaren inguruan esandakoak biltzen ditu idatziz. Jatorrizko hitz-hartzearen logikari eutsi nahi izan zaio hiru ardatzi helduta: euskararen normalizazio prozesuaren atzera begirakoa, hedabideen potentzialtasun garaikidea hizkuntzaren biziberritzearen ikuspegitik eta hedabideak eta euskara binomioak aurkezten dizkigun aukera eta erronkak etorkizunari begira.

Gako-hitzak: Hedabideak, euskara, biziberritzea, komunikazioaren ekosistema.
Resumen:

Este artículo recoge por escrito los dicho por los autores en la jornada «Euskal Hedabideak, Itun bila». Quiere respetar la lógica de lo dicho en la jornada siguiendo tres ejes: repasar retrospectivamente el proceso de normalización del euskera, estudiar la potencialidad de los medios de comunicación en la revitalización de la lengua, y mirar al futuro, teniendo presente los retos y las oportunidades que nos trae el binomio euskera y medios de comunicación.

Palabras clave: Medios de comunicación, euskera, revitalización, ecosistema de la comunicación.
Résumé:

Cet article publie les textes des interventions des participants au congrès «Euskal Hedabideak, Itun bila». Les textes des interventions sont présentés selon trois axes : examiner rétrospectivement le processus de normalisation de la langue basque, étudier le rôle des médias dans la revitalisation de la langue, et regarder vers le futur en tenant compte des enjeux et des opportunités que nous donne le binôme langue basque et médias.

Mots-clés: Médias, langue basque, revitalisation, écosystème de la communication.
Abstract:

This article brings together the views of various authors on the importance of the media for the Basque language, expressed during the «Euskal hedabideak, itun bila» (Basque media, in search of agreement) conferences held in February 2017. In order to respect the logic of the original ideas, it focuses on three different areas: a retrospective look at the process of normalizing Basque, the current potential of the media from the point of view of revitalizing the language and, looking towards the future, the challenges and opportunities brought by the tandem of Basque and the media.

Keywords: Media, Basque, language revitalization, communication ecosystem.

187 Euskara hutsezko hedabideen kartografia Mimentza Castillo, Libe.

Laburpena:

Euskara hutsezko hedabideen kartografia eguneratua dakar artikulu honek. Sektorearen mapa irudikatzeko Euskal Hedabideen Behategiaren datutegia hartu da abiapuntu, hau da, euskarazko hedabideen inguruan inoiz egin den datu-bilketa handiena. Bertatik, honako eremuak dira aztergai nagusiak: hedabideen hedapena, ekoizpenari lotutako datuak, komunikazio-enpresen erradiografia osatzen duten zenbakiak, euskal hedabideen aurrekontua edota finantzaketa-sistema eta hartzaileak. Lurra ezagututa, aurrerantzean, elkarlanean mapa berriak adosteko garaia dator.

Gako-hitzak: euskara, hedabideak, Behategia, Hekimen, hedabideen datuak, hedabideen kontsumoa.
Resumen:

Este artículo presenta la cartografía actual de los medios de comunicación en euskera. Para dibujar el mapa del sector, se ha tomado como punto de partida la base de datos del Observatorio de Medios en Euskera, es decir la recogida de datos mas amplia que se haya hecho nunca en lo referente a estos medios. Desde este punto de partida, estos son los principales campos de estudio: difusión de los medios, datos sobre la producción, los números que conforman la radiografía de las empresas de comunicación, los presupuestos que gestio-nan dichos medios, los sistemas de financiación y los receptores. Sobre esta base, vienen tiempos para acordar en común nuevos mapas para el futuro.

Palabras clave: Euskera, medios de comunicación, Observatorio, Hekimen, datos de los medios de comunicación, consumo de medios de comunicación.
Résumé:

Cet article contient la cartographie actualisée des médias exclusivement basques. La base de données de Euskal Hedabideen Behategia, qui constitue la plus grande collection de données sur les médias basques jamais réalisée, constitue le point de départ de l’élaboration d’une carte du secteur. De ce point de vue, les principaux domaines d’investigation sont: la couverture médiatique, les données de production, les chiffres qui constituent une radiographie des sociétés de médias, les budgets des médias basques ou les systèmes de financement et l’́audience. Ayant effectué la reconnaissance, il est désormais temps de travailler ensemble pour se mettre d’accord sur de nouvelles cartes.

Mots-clés: Basque, médias, Behategia, Hekimen, données médiatiques, consommation des médias.
Abstract:

This article contains updated charting of Basque-only media. The starting point to draw up a map of the sector was the database of Euskal Hedabideen Behategia, which constitutes the largest collection of data on Basque media ever carried out. From that perspective the main areas of investigation are: media reach, production data, figures that describe in detail the different media companies, Basque media budgets or financing systems and audiences. Having carried out the reconnaissance, from now on it is time to work together in a thorough map of media.

Keywords: Basque, media, Behategia, Hekimen, media data, media consumption.

215 Acerca del nombre del río alavés Jugalez y su deformación en Inglares González de Viñaspre, Roberto

Laburpena:

Arabako Jugalez ibaiaren izenak zenbait gorabehera izan ditu XVII. mendearen erdian doku-mentatzen denetik gaur arte. XIX. mendean zehar, hiztegi geografikoetan eta mapetan agertutako akats-segida tarteko, izena itxuraldatzen joan zen, harik eta mende horren azken hamarkadetan Inglares forma hartu arte. XIX. mendearen bukaeran eta XX.aren hasieran, itxuragabetutako izena azkar zabaldu zen, batez ere administrazioaren bidez. Guztiarekin ere, izenak bizirik iraun du ibaiaren behe ibilguko herri erabileran, Jubalez aldaerarekin, XX. mendearen erdira arte.

Gako-hitzak: Jugalez ibaia, dokumentazio historikoa, iturri inprimatuak, izendapen administratiboa, itxuraldatze toponimikoa.
Resumen:

El nombre del río alavés Jugalez ha sufrido diversas vicisitudes desde que se documenta en la mitad del siglo XVII. Durante el siglo XIX, por una sucesión de errores aparecidos en diccionarios geográficos y mapas, la denominación se fue alterando hasta llegar a la forma Inglares en las últimas décadas de ese siglo. A finales del siglo XIX y principios del XX el nombre deformado se extendió rápidamente, por vía principalmente administrativa. A pesar de ello, el nombre se ha mantenido vivo, con la variante Jubalez, hasta mediados del siglo XX, en el uso popular del curso bajo del río.

Palabras clave: río Jugalez, documentación histórica, fuentes impresas, denominación administrativa, deformación toponímica.
Résumé:

Le nom du cours d’eau alavais Jugalez a subi de nombreuses vicissitudes selon des docu-ments datant du milieu du XVIIe siècle. Au cours du XIXe siècle, suite à une succession d’erreurs sur des dictionnaires géographiques et des cartes, ce nom a été déformé pour devenir Inglares au cours des dernières décennies de ce siècle. A la fin du XIXe et au début du XXesiècle, ce nom déformé s’est étendu rapidement, principalement par la voie admnistrative. Malgré cela le nom a continué d’exister dans l’usage populaire pour nommer le niveau inférieur de ce cours d’eau jusqu’au milieu du XXe siècle, avec la variante Jubalez.

Mots-clés: Cours d’eau Jugalez, documents historiques, sources imprimées, nom administratif, déformation toponymique.
Abstract:

The name of the Jugalez river has undergone a number of alterations since it was first documented in the 17th century. During the 19th century, due to a succession of mistakes in geographical dictionaries and maps, the name gradually transformed and by the last decade of the century it had become Inglares. At the end of the 19th century and at the beginning of the 20th, the distorted name quickly spread, mainly via public administration. Even so, in popular usage along the lower course of the river, the name lived on as the variant Jubalez until the middle of the 20th century.

Keywords: river Jugalez, historical documentation, printed sources, administrative references, toponymic transformations.

249 Euskal toponimo zenbaiten ingurumarian Erdozia, Jose Luis.

Laburpena:

Artikulu honetan, bere hasieran euskal toponimiari buruzko zenbait burutazio agertzeaz gain, autoreak, egun oraindik ia azalpenik gabe diren toponimo nagusi batzuen eta ikuspegi ezberdina jasotzen duen beste batzuen inguruan bere iritzia eta proposamena ematen du. Azken hauen artean, Nafarroako Burunda eta Burgoseko Atapuerca topo-nimo nagusiak izan ditu hizpide autoreak; eta, besteen artean, berriz, ara- osagaia duten hidronimo eta oronimoak bereziki (Arakil, Aralar, Araña, Arbizu, Arruazu, Araia, Ara-gon, Arga, Arazuri, Araotz...) eta oso zabalduak diren sare, sarobe/sarabe, saroi toponimo osagaiak.

Gako-hitzak: Toponimia, transkribapenak, Atapuerka, Ara- aurrizkidun toponimoak, Burunda, sare.
Resumen:

En el presente artículo, en su inicio el autor nos ofrece algunas consideraciones sobre la toponimia vasca y, posteriormente, nos da su opinión y propuesta acerca de algunos topónimos que hasta la fecha no han sido objeto prácticamente de comentario alguno por parte de los toponimistas, así como una visión diferente con respecto a otros topónimos mayores. Entre estos últimos, los referidos al navarro Burunda y al burgalés Atapuerca; y entre los anteriores, especialmente los hidrónimos y orónimos que llevan el componente inicial ara- (Arakil, Aralar, Araña, Arbizu, Arruazu, Araia, Aragon, Arga, Arazuri, Araotz...), así como los tan extendidos sare, sarobe/sarabe, saroi.

Palabras clave: Toponimia, transcripciones, Atapuerca, topónimos con el prefijo Ara-, Burunda, sel
Résumé:

Au début de cet article, l’auteur nous présente quelques réflexions sur la toponymie basque, puis nous donne son opinion et ses propositions à propos de certains toponymes qui n’ont jusqu’à ce jour pratiquement pas été étudiés par les toponymistes. Il nous donne également un point de vue différent sur d’autres toponymes majeurs, en particulier les toponymes majeurs de la vallée navarraise de Burunda et de Atapuerca dans la région de Burgos, mais aussi les hydronymes et les oronymes qui débutent par ara- (Arakil, Aralar, Araña, Arbizu, Arruazu, Araia, Aragon, Arga, Arazuri, Araotz...), ainsi que sare, sarobe/sarabe, saroi qui sont très courants

Mots-clés: Toponymie, transcriptions, Atapuerka, toponymes commençant par Ara-, Burunda, sare.
Abstract:

At the beginning of this article the author makes various observations on Basque toponymy and goes on to give his opinion and proposals on several toponyms that to this day are virtually unexplained and offer a different take on some other major toponyms. Amongst the latter, Burunda in Navarre and Atapuerca in Burgos; and amongst the former, in particular, toponyms that refer to bodies of water or mountains and have the component ara- (Arakil, Aralar, Araña, Arbizu, Arruazu, Araia, Aragon, Arga, Arazuri, Araotz...) and the widespread toponymic components sare, sarobe/sarabe, saroi.

Keywords: Toponymy, transcriptions, Atapuerca, toponyms prefixed with Ara-, Burunda, sare.

289 Hainbat ohar euskararen izen-flexioari buruz Odriozola, Juan Carlos.

Laburpena:

Euskal gramatiketako «mugagabea», «mugatu singularra» eta «mugatu plurala», morfo-logia hutsezko paradigmatzat joko dira, [+zehaztua] eta [+plurala] semantika-kontzeptuetatik ondo bereiziz. [+Hurbila] ere findu egingo dugu ildo berean. Zorrotz saiatuko gara kategoria funtzionaltzat jo litezkeen determinatzailea, zenbakia eta kasua segmentu foniko multzo jakin batzuei egozten. Bazter hizkerek zehaztapen osagarriak baina argigarria(go)ak eskainiko dizkigute, datu diakroniko eta diasistematikoetan zehar.

Gako-hitzak: Izenen flexio-morfologia, diakronia, euskalkiak.
Resumen:

En este trabajo se mostrarán como paradigmas puramente morfológicos los que en las gramáticas vascas se han dado en llamar «indeterminado», «determinado singular» y «deter-minado plural». Para ello se distinguirán de esos conceptos morfológicos, los rasgos semánticos de [+específico] y [+plural]. Igualmente se afinará en torno al rasgo de [+cercano] que tiene una manifestación morfológica en el nombre vasco. Se intentará también adjudicar determinados segmentos morfofonéticos de esta complicada morfología a los determinantes, morfemas de número y de caso, que son categorías funcionales actualmente reconocidas a lo largo de todos los idiomas. En esa línea, los dialectos más apartados de la evolución general del idioma nos ofrecerán a través de sus datos una nueva visión diacrónicoa y diasistemática.

Palabras clave: Flexión morfológica nominal, diacronía, dialectos.
Résumé:

Dans cet article, nous montrerons comme des paradigmes purement morphologiques ceux que les grammaires basques ont appelé «indéterminé», «déterminé singulier» et «dét-erminé pluriel». À cette fin, les caractéristiques sémantiques de [+ spécifique] et [+ plural] seront distinguées de ces autres concepts morphologiques. Il sera également affiné autour du concept de [+proche] qui a une manifestation morphologique au nom basque. Une tenta-tive sera également faite pour assigner certains segments morfofonétiques de cette morpho-logie compliquée aux déterminants, aux morphèmes de nombres et de cas, qui sont des catégories fonctionnelles actuellement reconnues dans toutes les langues. Dans cette ligne, les dialectes les plus éloignés de l’évolution générale de la langue nous offriront, à travers leurs données, une nouvelle vision diachronique et diasystématique.

Mots-clés: morphologie flexionnelle des noms, diachronie, dialectes basques.
Abstract:

The “mugagabea” or indefinite case, “mugatu singularra”, definite singular and “mugatu plurala”, definite plural, of Basque grammars are treated as purely morphological paradigms and kept clearly distinct from the semantic concepts of [+zehaztua], [+definite], and [+plurala], [+plural]. We will also refine our understanding of [+Hurbila], [+Proximal], in the same light. We shall be rigorous in assigning determiners, number and case, all of which may be considered functional categories, to specific groups of phonic segments. Marginal forms of speech offer us complementary but enlightening details through diacronic and diasystemic data.

Keywords: Noun inflection morphology, diachronic, Basque dialects.

343 Euskal literatur itzulpengintza garaikidea: egitaratzen ari den barne-eremua Ibarluzea, Miren.

Laburpena:

Euskal itzulpengintzak erakundetze-prozesua bizi izan du azken lau hamarkadetan, eta lan honetan literatura itzuliak prozesu horren gurpilean izandako bilakabidea aztertzen da. P. Bourdieu soziologoaren eremuen teoria oinarri harturik, euskal literatura itzulia barne-eremu bat balitz bezala definitzen da hemen; ondotik, eremuak aztertzeko hiru analisi-mailen artetik (ekoizpen- eta zirkulazio-baldintzak; artisten jarrerak; eremuaren harrera eta irismena) lehenengoa aztertzen da xeheki: eremuaren egitura ardazten duten erakunde eta eragileak dira aztergai nagusia (elkarteak, ikasketak...), eragileen profesionalizazioan, ikusgarritasunean eta jarreretan izandako eraginaren erakusgarri.

Gako-hitzak: Euskal itzulpengintzaren historia garaikidea, itzulpenaren soziologia, eremuen teoria.
Resumen:

La traducción vasca ha vivido un proceso de institucionalización durante las cuatro últimas décadas. En este trabajo se estudia como se ha desarrollado dicho proceso. Cimentándose en la teoría de los campos del sociólogo P. Bourdieu, la literatura vasca traducida se define aquí como un intracampo. Posteriormente, se analiza detalladamente uno de los tres niveles de análisis para el estudio de los campos sociales: el objeto de estudio principal son las instituciones y los agentes que trazan la estructura del campo (asociaciones, estudios...), como muestra de la influencia que han tenido en la profesionalización, visibilización y actitudes de diversos agentes.

Palabras clave: Historia contemporánea de la traducción vasca, sociología de la traducción, teoría de los campos.
Résumé:

La traduction basque s’est institutionnalisée au cours des quarante dernières années. Cet article étudie comment s’est déroulé ce processus. En se basant sur la théorie des champs du sociologue P. Bourdieu, la littérature basque traduite est ici définie comme un sous champ. Ensuite, on a analysé en détail l’un des trois niveaux d’analyse des champs : Les principaux objets d’étude sont les institutions et les agents qui dessinent la structure du champ (associations, études...), ils montrent l’influence qu’ils ont eu dans la professionnalisation, la visibilité et les comportements de ces agents.

Mots-clés: Histoire contemporaine de la traduction basque, sociologie de la traduction, théorie des champs.
Abstract:

Over the last four decades Basque translation has undergone a process of institutionaliza-tion and this work looks at how this process has transformed literary translation. On the basis of the sociologist P. Bourdieu’s field theory, translated Basque literature is defined here as a subfield; subsequently, of three levels of analysis for examining fields (the conditions for production and circulation; artists’ attitudes; the field’s range and acceptance), the first is looked at in detail: the organizations and agents that structure the field (associations, studies...) and how they reflect the influences exerted on agents’ professionalization, visibility and attitudes.

Keywords: Contemporary history of Basque translation, the sociology of translation, field theory.

375 Orixeren egitasmoa klasiko greko-latindarrak esukaratu eta argitaratzeko Bilbao Telletxea, Gidor.

Laburpena:

Lan honen helburua da argi berri bat ematea 1870ean Atheka-gaitzeko oihartzunak argitaratzeagatik euskal eleberriaren aitatzat hartzen den Jean-Baptiste Dasconaguerre idazlearen biografiari. Gaur egun arte nahiko utzita egon den biografia hau zein egoeratan dagoen aztertuko dugu lehenik, akats eta zentzugabekeria batzuk aipatuz. Ondoren, biografia eguneratzeko asmoz, ez bakarrik zuzenketak baina ere orain arte ezagutu gabeko datu berriak plazaratuko ditugu.

Gako-hitzak: Euskal literaturaren historia, XIX. mendeko idazlea, Dasconaguerre, biografia zuzenketa.
Resumen:

El objetivo de este trabajo es aportar nueva luz sobre la hasta hoy poco estudiada biogra-fía del escritor Jean-Baptiste Dasconaguerre, considerado padre de la novela vasca por haber publicado, en 1870, la obra Atheka-gaitzeko oihartzunak. Lo primero, estudiaremos en que situación se encuentra la biografía hasta ahora publicada, citando algunas informaciones carentes de fundamento alguno. Posteriormente, presentaremos nuevos datos con el objetivo de actualizar y corregir dicha biografía.

Palabras clave: Historia de la literatura vasca, escritor del siglo XIX, Dasconaguerre, corrección de biografía.
Résumé:

In the Azkue Library and Archive of Euskaltzaindia, the Basque Language Academy, there is a letter from the writer Nikolas Ormaetxea «Orixe» addressed in 1919 to the Acade-my member Pedro Lardizabal. In the letter, Orixe asks for Lardizabal’s mediation to present a plan to Euskaltzaindia: to create a collection of Greek and Latin classics, translated and published in collaboration with Jesuit education centres. In this article the letter is published and the historical context is considered, necessary for a better understanding of the project. Special attention is paid to the relationship between Orixe and Pedro Lardizabal and also to the magazine Jesus’en Biotzaren Deya. In order to give a more precise insight into the project, we then provide an overview of the characteristics of other collections of the time. Finally, we present two initiatives in the field of translating Greek and Latin classics, promoted by Euskaltzaindia in 1921 and 1928.

Mots-clés: History of translation, Greek and Latin classics, Euskaltzaindia, Nikolas Ormaetxea «Orixe», Pedro Lardizabal Valenzuela, Jesus’en Biotzaren Deya.
Abstract:

In the Azkue Library and Archive of Euskaltzaindia, the Basque Language Academy, there is a letter from the writer Nikolas Ormaetxea «Orixe» addressed in 1919 to the Academy member Pedro Lardizabal. In the letter, Orixe asks for Lardizabal’s mediation to present a plan to Euskaltzaindia: to create a collection of Greek and Latin classics, translated and published in collaboration with Jesuit education centers. In this article the letter is published and the historical context is considered, necessary for a better understanding of the project. Special attention is paid to the relationship between Orixe and Pedro Lardizabal and also to the magazine Jesus’en Biotzaren Deya. In order to give a more precise insight into the project, we then provide an overview of the characteristics of other collections of the time. Finally, we present two initiatives in the field of translating Greek and Latin classics, promoted by Euskaltzaindia in 1921 and 1928

Keywords: History of translation, Greek and Latin classics, Euskaltzaindia, Nikolas Ormaetxea «Orixe», Pedro Lardizabal Valenzuela, Jesus’en Biotzaren Deya.

399 Jean-Baptiste Dasconaguerre: datu biografiko berriak Foix Agerre, Oliber.

Laburpena:

Andres de Poza XVI. mendeko sona handiko poligrafoa Urduñako seme gisa aurkezten da Hydrografía itsas-tratatuan (1585). Bera lanik ezezagunena, gutxien ikertu dena. Artikulu honetan Hydrografíaren berezitasuna aurkezten dugu, eta horrekin batera egilearen bio-grafiari buruzko apunte berriak. Hain zuzen ere, gorde diren Hydrografía lanaren kopietako batek, Poza, euskal lurretan jaio zela adierazten duen hitzaurre bat dauka. Modu horretan, Flandesen jaio zela dioen teoria bertan bera gera daiteke.

Gako-hitzak: Andrés de Poza, Hydrografía, Urduña, Flandria, euskalduna, flandiarra.
Resumen:

El ilustre polígrafo del siglo XVI Andrés de Poza se presenta como natural de Orduña en el tratado náutico Hydrografía (1585), su escrito menos conocido y estudiado. Presentamos en este artículo la singularidad de la Hydrografía, así como novedosos apuntes biográficos del autor, pues al menos una de las copias conservadas de la Hydrografía incluye un añadido al prólogo en el que Poza explica su nacimiento en tierras vascas. Tal vez esta información puede desmentir su llegada al mundo en Flandes, como hasta ahora se creía.

Palabras clave: Andrés de Poza, Hydrografía, Orduña, Flandes, vasco, flamenco
Résumé:

L’objectif de ce travail est d’apporter un nouvel éclairage à la biographie de l’écrivain Jean-Baptiste Dasconaguerre, peu étudiée jusqu’ici. Cet écrivain était considéré comme le père du roman basque car il avait publié en 1870 l’œuvre intitulée Atheka-gaitzeko oihartzunak. Tout d’abord, nous étudierons dans quel contexte a été écrite la biographie déjà publiée, en soulignant certaines informations dénuées de tout fondement. Puis, nous présenterons de nouvelles informations afin d’actualiser et de corriger cette biographie.

Mots-clés: Histoire de la littérature basque, écrivain du XIXe siècle, Dasconaguerre, biographie corrigée
Abstract:

The aim of this work is to shed new light on the, until now, somewhat forgotten biography of the writer Jean-Baptiste Dasconaguerre, considered the father of the Basque novel for the publication of “Atheka-gaitzeko oihartzunak” in 1870. Firstly we shall look at the current state of this biography, highlighting several mistakes and some nonsensical information. With the intention of updating the biography we shall then proceed not only to offer corrections but also bring to light some previously unknown biographical details.

Keywords: History of Basque literature, 19th century writer, Dasconaguerre, biographical corrections

453 Del cual fue mi nacimiento en la ciudad de Orduña: Andres de Poza: ¿vasco o flamenco según su Hydrografía? Herráez Cubino, Guillermo.

Laburpena:

Euskaltzaindiaren Azkue Biblioteka eta Artxiboan, Nikolas Ormaetxea «Orixe» idazleak 1919an Pedro Lardizabal euskaltzain urgazleari bidalitako gutun bat dago. Gutun horretan, bere bitartekaritza eskatzen dio, Euskaltzaindiari egitasmo bat aurkezteko: bilduma bat sortzea klasiko greko-latindarrak euskaratu eta argitaratzeko, jesuiten ikastetxeekin lankidetzan. Artikulu honetan gutun hori argitaratzen da eta egitasmoa ulertzeko behar den testuin-gurua aztertzen da, arreta berezia eskainiaz Orixeren eta Pedro Lardizabalen arteko harremanari eta Jesus’en Biotzaren Deya aldizkariari. Gero, proiektua zehaztasun handiagorekin irudikatu ahal izateko, garai hartako beste bilduma batzuen ezaugarriak gainbegiratzen dira. Azkenik, 1921ean eta 1928an klasiko greko-latindarren itzulpenaren inguruan Euskaltzaindiak bultzaturiko ekimen bi aurkezten dira.

Gako-hitzak: Itzulpenaren historia, Klasiko greko-latindarrak, Euskaltzaindia, Nikolas Ormaetxea «Orixe», Pedro Lardizabal Valenzuela, Jesus’en Biotzaren Deya.
Resumen:

En la Biblioteca y Archivo Azkue hay una carta enviada por Nikolas Ormaetxea «Orixe» al académico correspondiente Pedro Lardiazabal, en 1919. En esa misiva, pide la intermediación de la Academia para presentar un proyecto: Crear una colección para traducir al euskera y publicar los clásicos greco-latinos, en cooperación con los colegios de los Jesuitas. En este artículo se publica esa carta y se analiza el contexto cultural en el que se impulsa ese proyecto, dedicando especial atención a la relación entre Orixe y Pedro Lardiazabal y a la revista Jesus’en Biotzaren Deya. A continuación, para poder explicar mejor el proyecto, se repasan las características de otras colecciones de esta época. Para finalizar, se presentan dos iniciativas impulsadas por Euskaltzaindia en el ámbito de las traducciones de los clásicos greco-latinos, en 1921 y 1928.

Palabras clave: Historia de la traducción, clásicos greco-latinos, Euskaltzaindia, Nikolas Ormaetxea «Orixe», Pedro Lardiazabal Valenzuela, Jesus'en Biotzaren Deya.
Abstract:

The reputed 16th century hydrographer Andres de Poza introduces himself as a native of Urduña in his nautical treatise Hydrografía (1585), his least know and least studied work. This article shows how Hydrografía is special and at the same time presents new biographical details about the author. In fact, one of the safeguarded copies of Hydrografía includes a foreword that claims that Poza was born in Basque lands. This could put an end to the theory that he was born in Flanders.

Keywords: Andrés de Poza, Hydrografía, Urduña, Flanders, Basque, Flemish

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper